Consells per combatre l’ocupació il·legal d’un habitatge

 

La manca de mesures de seguretat apropiades en segones residències o cases pot provocar situacions d’ocupació il·legal per part de màfies o persones autodenominades ‘okupes’. El diari la Expansión publicava al mes de juny que unes 90.000 vivendes es troben ocupades de manera il·legal a Espanya. Per aquest motiu avui parlem de conceptes bàsics relacionats amb aquesta qüestió.

Principi d’inviolabilitat del domicili

L’article 18.2 de la Constitució assenyala que el domicili és inviolable. Això vol dir que no s’hi pot entrar ni fer cap escorcoll sense el consentiment del titular o sense resolució judicial excepte que sigui un cas de delicte flagrant (que la persona que comet el delicte sigui enganxada en el moment). Quan una persona ocupa un habitatge està protegida per aquest mateix principi, aleshores encara que la Policia rebi una denúncia, no pot entrar i fer fora a l’ocupant mitjançant la força, ha de ser un jutge qui ordeni que la propietat ha de ser retornada al propietari legal.

Què es pot fer davant d’una ocupació?

Interposar una demanda judicial. La llei estipula dues vies d’actuació: les accions civils i les accions penals. Les accions per la via penal es diferencien en funció de si hi ha hagut violència o intimidació en el moment d’entrar a l’habitatge. És un fet important, ja que si no hi ha violència, es tracta com un delicte lleu amb multes de fins a sis mesos. D’altra banda, quan l’habitatge que s’ocupa és una residència habitual, l’ocupació podria considerar-se una violació del domicili, que té una pena més elevada que el delicte d’usurpació de béns immobles.

Puc denunciar als ocupants d’un pis si en desconec el nom?

En cas de desconèixer el nom de les persones que ocupen l’immoble, la Llei permet interposar una demanda contra els ‘desconeguts que ocupin un espai que no és de la seva propietat sense permís’. En casos on els ocupants del pis es pensaven que el propietari era un altre i tenien un contracte fals, el procés de recuperació de l’immoble és encara més llarg. Aquest fenomen es produeix perquè hi ha grups criminals que es fan passar per propietaris i lloguen pisos amb contractes falsos i sense el seu consentiment.

Temps de desocupació

La modificació de la Llei d’enjudiciament civil, aprovada el passat mes d’abril al Congrés dels diputats, permet que les persones físiques i les entitats puguin desnonar amb un màxim de dos mesos de marge, en comptes de dos o tres anys, que és el que es tardava fins ara. La reforma de la llei exclou d’aquests casos els fons voltor i els bancs. D’aquesta manera es podrà executar per la via d’urgència els desallotjaments sense haver de recórrer a la via penal, on els processos s’allargaven.  

Dit això, la millor manera de prevenir situacions d’ocupació passa per reforçar les mesures de seguretat de la llar. En cas de marxar del domicili durant un llarg període, es recomana informar a la veïna i/o la presidència de la comunitat de propietaris conforme l’habitatge quedarà deshabitat. També es recomana donar de baixa els subministraments, especialment si no s’hi resideix, i fer un tancament de seguretat tant de les portes com de les finestres. Per acabar, cal recollir la correspondència de forma regular.

Si com a ciutadans veiem un cas d’ocupació il·legítima cal que s’informi a la presidenta de la comunitat de veïns (en cas que n’hi hagi) de la sospita i tanmateix informar a la Guàrdia Urbana. Per a més informació us podeu adreçar a l’Oficina d’Habitatge o l’Oficina d’Atenció al ciutadà de la vostra localitat.